Tractament anticoagulant oral. informació per al pacient

TRACTAMENT ANTICOAGULANT ORAL
Informació per al pacient
Generalitat de Catalunya
Departament de Sanitat i Seguretat Social
Aquests protocols s’han realitzat amb la participació de:
Araguás, Carmen
Hospital Arnau de Vilanova. Lleida
Aranalde, Juan M.
Centre Hospitalari i Cardiològic de Manresa
Asensio, Antoni
Hospital Comarcal Sant Camil. Sant Pere de Ribes
Bosch, M. Alba
Hospital de Mataró. Consorci Sanitari del Maresme
Bustins, Anna
Hospital Dr. Trueta. Girona
Caballero, Gonzalo
Sant Hospital. La Seu d’Urgell
Cabello, Ana Isabel
Hospital de l'Esperit Sant. Santa Coloma de Gramenet
Crespo, Núria
ABS Esparreguera. CAP Abrera
Escoda, Lourdes
Pius Hospital de Valls
Font, Llorenç
Hospital Verge de la Cinta. Tortosa
García, Marta
Hospital Consorci de Terrassa
Hernández, José Angel
Hospital de Mataró. Consorci Sanitari del Maresme
Herraiz, M. José
Pius Hospital de Valls
Las Heras, Germán
Hospital Sant Joan de Déu. Martorell
López, Ramón
Hospital General de Granollers
López, Rosario
Hospital de l’Esperit Sant. Santa Coloma de Gramenet
Martín, Esteban
Consorci Sanitari de Mataró
Mateo, José
Hospital de la Sta. Creu i Sant Pau. Barcelona
Miret, Pau
Hospital Verge de la Cinta. Tortosa
Navarro, Gonzalo
Sant Hospital. La Seu d’Urgell
Nicolau, Immaculada
Hospital Universatari Vall d’Hebron. Barcelona
Oriol, Albert
Hospital Municipal de Badalona
Panadés, Marta
Hospital Josep Trueta. Girona
Però , Agustín
Fundació Hospital Sant Pau i Santa Tecla. Tarragona
Pineda, Antoni
SCIAS de Barcelona
Piqueras, Josep
Hospital Universitari Vall d'Hebron. Barcelona
Ramon, Olga
Fundació Assistencial de l'Anoia. Igualada
Reverter, Joan Carles
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona
Revilla, Elena
Hospital Comarcal de l’Alt Penedès. Vilafranca del Penedès
Roncalés, Francisco Javier
Hospital Germans Trias i Pujol. Badalona
Salinas, Ramón
Hospital General de Manresa
Segalés, Josep M.
Hospital de la Creu Roja. L'Hospitalet de Llobregat
Soto, Rafael
Hospital Mútua de Terrassa
Ugarriza, M. Aránzazu
Hospital Joan XXIII. Tarragona
Vallés, Albert
Hospital General de Vic
Vernís, Montserrat
Hospital Sant Joan de Reus
Vilà, Josep Maria
Hospital Josep Trueta. Girona
Villalba, Teresa
Hospital General de Manresa
Coordinador:
Martínez-Brotons, Fernando
CSU de Bellvitge. L'Hospitalet de Llobregat
Agraïm a l’Instituto de Hemoderivados IMMUNO, S.A. la col·laboració prestada per aldesenvolupament d’aquests protocols.
7. Extraccions dentals i altres procediments odontològics 8. Profilaxi de l’endocarditis bacteriana 9. Altres procediments que requereixen profilaxi 10. Medicaments que interfereixen de forma important el tractament 11. Medicaments que interfereixen amb una inferior freqüència o, habitualment, 12. Medicaments que no interfereixen de manera important el tractament 13. Medicaments anticoagulants orals disponibles actualment 1. Objectiu
L’objectiu del tractament anticoagulant oral és prevenir la trombosi i l’embòlia.
En condicions normals, la sang circula pel cor, les artèries i les venes sense coagular-se mai. Quan a causa d’alguna alteració es coagula, diem que s’ha produït una trombosi. Si un tros d’aquest coàgul es desprèn i va a obturar una artèria al pulmó, al cervell, als braços o a les cames, etc., aquesta complicació El tractament s’aplica a:
Pacients que ja han sofert una trombosi o una embòlia, per prevenir que es Pacients que no han sofert cap trombosi ni cap embòlia, però que es troben en una situació en la qual l’experiència ha demostrat que tenen risc de tenir- Amb els anticoagulants no s’eviten completament les embòlies o les trombosis, però es redueix molt el risc de patir-ne.
2. Característiques
• El medicament anticoagulant desenvolupa el seu efecte protector contra la trombosi quan s’aconsegueix allargar el temps que triga la sang en coagular. Si aquest temps no s’allarga prou, l’efecte protector és escàs. Si, al contrari, s’allarga massa, hi ha perill d’hemorràgia. Per aquesta raó cal controlar-lo amb anàlisis de sang. Dins dels límits correctes, és un tractament molt segur.
• La dosi que necessita cada pacient només es pot establir mitjançant les
anàlisis de control i no es pot calcular pel pes, l’edat, etc. Prendre més
quantitat de medicament no significa estar més malalt, ja que cada pacient té
• El medicament entra a la sang per l’aparell digestiu i actua al fetge, per la qual cosa qualsevol alteració digestiva pot influir en el seu efecte.
• Alguns medicaments poden fer augmentar l’efecte de l’anticoagulant si s’ad- ministren conjuntament, mentre que n’hi ha uns pocs que el poden fer dis- minuir. Més endavant, hi ha una llista detallada d’aquests productes.
3. Recomanacions generals d’ús
• És important prendre l’anticoagulant tots els dies i, aproximadament, a la
mateixa hora: en general, una hora abans del dinar o el sopar (no a primera
• Si en el control us donen un full amb la dosi diària en forma de calendari, ratlleu la dosi indicada per a cada dia immediatament després de prendre-la
(no abans), així mai no dubtareu de si us heu pres el medicament o si no ho heu fet. Si no teniu aquest full, feu servir un calendari per assenyalar les dosis ja preses. D’aquesta manera el metge sabrà si us heu oblidat de prendre-la • Podeu esmorzar abans de l’anàlisi de control del tractament (però no ho
podeu fer si teniu unes altres anàlisis).
• Si algun dia us oblideu de prendre la dosi a l’hora acostumada, preneu-vos-la
quan us en recordeu, sempre que sigui dins del mateix dia. Si no us recordeu de prendre-la fins a l’endemà, aleshores preneu la dosi que correspon a aquell dia i no el doble. Si us correspon descansar algun dia de la setmana i us
oblideu de fer-ho, descanseu l’endemà. Si no preneu la mateixa dosi tots els dies i us confoneu, corregiu-la l’endemà.
• És important no oblidar-se de prendre la dosi cap dia, però si algun cop us oblideu de fer-ho, no us preocupeu, no és probable que us passi res.
• Si un dia us descuideu de prendre el tractament anticoagulant, això pot afectar l’anàlisi de control si l’oblit ha estat dins de la setmana de l’anàlisi. És millor que aviseu al lloc on us controlen, per si cal endarrerir el control. Si no s’endarrereix, digueu sempre que us heu oblidat un dia de prendre’l, ja que si el metge no ho sap el control sortirà malament i la dosi que us donarà no serà correcta. És perillós que el metge no sàpiga que algun dia us heu oblidat de • Quan aneu al vostre metge de capçalera, a un especialista, o bé acudiu al metge d’urgències, i us hagi de receptar un medicament nou, recordeu-li que
esteu prenent anticoagulants orals i ensenyeu-li la llista de medicaments que interfereixen aquest tractament, que es troba en aquest llibre.
• Si malgrat això dubteu si un medicament és compatible o no amb el vostre
tractament anticoagulant, consulteu-ho on us controlen, per telèfon o • Tot medicament nou que hagueu pres en el període entre dos controls cal
comunicar-lo al metge que fa el control. Per a això porteu els prospectes o les
capses. Dir la forma o el color de les pastilles no serveix per a res.
• Si us suspenen o us canvien la dosi d’algun dels medicaments que preneu habitualment, comuniqueu-ho també, sobretot si és un dels que no surten a la • No cal que comuniqueu quan comenceu ni quan deixeu de prendre els medica- ments que figuren a la llista dels recomanats (que es troba al final d’aquest • No us deixeu posar mai injeccions intramusculars, sigui quin sigui el
medicament injectat, ja que pot produir hematomes importants. En cas que es considerin necessàries, consulteu al vostre centre de control.
• Si us cal un tractament hormonal de dipòsit, dels que s’administren mitjançant agulles de calibre gruixut, abans de la injecció consulteu al vostre centre de control per comprovar que el nivell del tractament anticoagulant no és excessiu.
Després la punxada, comprimiu el punt de punció durant 15 o 20 minuts.
• També heu de consultar al vostre centre de control en cas de necessitar • Us podeu posar vacunes antigripals o d’una altra mena, però sempre utilitzant la injecció subcutània (sota la pell del braç), mai la intramuscular.
• Si preneu anticoagulants i, especialment, si porteu una vàlvula artificial, és convenient que tingueu la boca en bones condicions. Per a això és
recomanable que aneu al dentista, almenys un cop a l’any.
• Quan hagueu d’anar al dentista per a extraccions dentals o altres tractaments
(inclosa la neteja bucal), comuniqueu-ho al pròxim control perquè us expliquin • Si necessiteu una intervenció quirúrgica, encara que sigui petita, consulteu-
ho amb el metge que controla el vostre tractament anticoagulant, perquè us • Assegureu-vos que el cirurgià que us operarà sap que esteu prenent anticoagulants i que s’estan seguint les recomanacions que us han donat al vostre centre de control, perquè no tingueu problemes.
• Comuniqueu també les exploracions endoscòpiques (introducció d’un tub a l’aparell digestiu o als bronquis per mirar o prendre biòpsies) per adaptar-hi el • En les preparacions d’algunes proves per explorar l’aparell digestiu es poden produir diarrees. Si això passa, consulteu la vostra unitat de control, per si cal • Durant el tractament anticoagulant us podeu fer anàlisis de sang i
radiografies amb la utilització de contrast sense que calgui consultar la vostra
4. Complicacions
Les complicacions durant el tractament anticoagulant són molt poc freqüents i gairebé sempre tenen a veure amb altres problemes o malalties que podeu tenir.
Perquè aquestes complicacions afectin el mínim possible la vostra salut heu de • Petites hemorràgies. Si heu sagnat lleugerament per les genives, el nas, etc.
o heu tingut una menstruació més abundant del normal o us han aparegut morats a la pell, comuniqueu-ho en el pròxim control.
• Hemorràgies més importants. Si apareix una hemorràgia, espontània o
després d’un cop o un accident, o us apareixen blaus grans, acudiu immediatament al control. Si això us passa fora d’hores de visita o en un dia festiu, aneu a urgències d’un hospital, ensenyeu el vostre full de tractament anticoagulant al metge que us atengui i digueu-li què us passa.
• Deposicions negres. Si feu les deposicions intensament negres (com el
quitrà), pastoses i pudents, aneu immediatament a urgències, ja que es pot tractar d’una hemorràgia digestiva. Els pacients que prenen ferro com a medicament és habitual que tinguin les deposicions negres, cosa que no té cap La presència de sang vermella a la femta gairebé sempre és a causa del
trencament d’hemorroides. De tota manera, digueu-ho sempre que aneu al control perquè es pot deure a altres motius.
• Quan patiu un traumatisme important per un cop o una caiguda, una luxació o
una fractura, comuniqueu-ho immediatament a la unitat de control. Si aneu a
urgències assegureu-vos que han avisat el metge responsable d’aquest tractament a l’hospital on heu anat. En tot cas, és recomanable que aquell dia • Si després de cops de menys importància apareix un inflament dolorós, aneu immediatament a la vostra unitat de control. No us espereu per veure si passa, perquè hi poden haver complicacions.
• Si apareix un vessament hemorràgic en la conjuntiva de l’ull (la part blanca), heu de saber que no té importància, tot i que sigui aparatós. De tota manera • Si patiu un mal de cap molt intens d’aparició sobtada o també, de sobte, teniu
dificultat per parlar, trastorns de la visió (pèrdua total o parcial, visió doble), desviació de la boca, pèrdua de força o sensació de formigueig als braços i a les cames, aneu immediatament a urgències i digueu que rebeu tractament • Si teniu diarrea de més de dos dies de durada, digueu-ho a la unitat de control.
• Si viatgeu a l’estranger és millor que us emporteu prou medicament anticoagu- lant per a tota la durada del viatge, ja que pot ser difícil trobar-ne en un altre 5. Alimentació
• Durant el tractament anticoagulant es pot menjar de tot, llevat d’aliments o
condiments prohibits per altres metges. L’ideal és mantenir una dieta • Si heu de començar un règim d’alimentació, especialment si és vegetarià o
per aprimar-vos, digueu-ho prèviament a la unitat de control per seguir una
vigilància especial del vostre tractament, ja que pot influir en la dosi • Eviteu prendre preparats d’herboristeria i, especialment, els que contenen
algues, ja que alguns alteren el control del tractament.
• Les begudes alcohòliques dificulten el control del tractament anticoagulant
oral i fins i tot poden impedir de fer-lo. Malgrat això podeu continuar bevent vi o cervesa, en petites quantitats (no més d’un vas de vi o una cervesa al dia), acompanyant els àpats principals, si teníeu costum de fer-ho. Eviteu les 6. Anticonceptius i embaràs
• Durant el tractament anticoagulant es desaconsella l’embaràs. D’una banda,
l’embaràs i el part afavoreixen la trombosi. De l’altra, no és possible mantenir el tractament anticoagulant oral durant l’embaràs, especialment durant el primer trimestre i l’últim mes, i cal substituir-lo per injeccions diàries d’heparina, ja que si no és així hi ha risc de malformacions en el fetus o d’hemorràgies en el • Si malgrat això us voleu quedar embarassada, consulteu abans el metge
encarregat del vostre control perquè valori, juntament amb els altres especialistes que us atenen, el risc i, en tot cas, perquè estableixin un pla de • Si la regla es retarda més d’una setmana feu-vos una prova d’embaràs i, si és
positiva, comuniqueu-ho immediatament a la vostra unitat de control.
• Les píndoles anticonceptives modernes, amb dosis baixes d’estrògens, a
penes produeixen risc de trombosi. Normalment es podran prendre, però és millor que no ho facin les dones de més de 35 anys, especialment si són fumadores. De tota manera, si voleu prendre anovulatoris heu de dir-ho a la • Les hormones que s’administren en la menopausa (pegats o píndoles) es poden utilitzar sense necessitat de consultar la vostra unitat de control.
• Els dispositius intrauterins (DIU) no estan contraindicats, però algunes
pacients en tractament anticoagulant presenten hemorràgies que obliguen a retirar-los. Altres mitjans anticonceptius (com preservatius o diafragmes) no 7. Extraccions dentals i altres procediments odontològics
7.1. Extraccions dentals
L’experiència desenvolupada en altres països i al nostre indica que no és imprescindible suspendre, ni tan sols reduir, l’administració dels anticoagulants orals abans d’extraccions dentals.
La pauta recomanada actualment és la següent:
Els dies previs a l’extracció el pacient acudirà a la unitat de control per comprovar que el nivell d’anticoagulació es troba dins del marge terapèutic i Després de l’extracció dental s’irrigarà la zona cruenta amb el contingut d’una ampolla de 500 mg d’àcid tranexàmic (Amchafibrin®), i es recomana que a continuació s’hi apliquin punts de sutura. Tot seguit, el pacient farà una compressió activa en aquesta zona, mitjançant una gasa amarada amb el contingut d’una segona ampolla d’àcid tranexàmic, durant uns 20 minuts.
Durant un mínim de 2 dies el pacient farà, cada 6 hores, glopejos (sense empassar) amb el contingut d’una ampolla d’àcid tranexàmic. Les esbaldides han de ser suaus, han de durar almenys 2 minuts i no es menjarà ni es beurà Només es poden utilitzar els analgèsics i els antiinflamatoris autoritzats al final 7.2. Neteja bucal
Es recomana fer glopejos amb àcid tranexàmic (Amchafibrin® en ampolles de 500 mg) durant el procediment i després d’aquest, mentre persisteixi el sagnat.
8. Profilaxi de l’endocarditis bacteriana
Diagnòstics en els que està indicada la profilaxi
Cardiopaties de risc elevat
Pròtesis valvulars cardíaques mecàniques, biopròtesis i homoempelts.
Cardiopaties congènites cianòtiques.
Shunts quirúrgics sistemicopulmonars.
Cardiopaties congènites no cianòtiques, excepte la comunicació interauricular.
Valvulopaties cardíaques adquirides.
Prolapse de la vàlvula mitral amb insuficiència mitral.
(La profilaxi està recomanada tant en las cardiopaties de risc elevat com en les derisc moderat).
Procediments odontològics en els que està indicada la profilaxi
Manipulacions per al diagnòstic i tractament de la periodontitis.
Col·locació d’ implants dentals.
Col·locació de bandes ortodòntiques (però no de ferros).
Injeccions d’anestèsic local intralligamentoses.
Pautes per a la protecció antibiòtica
a. No al·lèrgics a la penicil·linaAmoxicil·lina: 2 grams, per via oral, una hora abans de l’extracció.
b. Al·lèrgics a la penicil·linaAzitromicina o claritromicina: 500 mg, per via oral, o clindamicina 600 mg, pervia oral, una hora abans del procediment.
9. Altres procediments que requereixen profilaxi
A l’aparell respiratori o esofàgicsUtilitzar la mateixa pauta de protecció antibiòtica assenyalada per alsprocediments dentals.
Procediments gastrointestinals o genitourinarisAmpicil·lina 2 g endovenós, més gentamicina 1,5 mg/Kg (màxim 120 mg) 1 horaabans del procediment i amoxicil·lina 1 g oral 6 hores després.
En pacients al·lèrgics a la penicil·lina: Vancomicina 1 g endovenosa, més gentamicina 1,5 mg/Kg (màxim 120 mg), 1 hora abans del procediment.
10. Medicaments que interfereixen de forma important el tractament
Si us recepten algun medicament d’aquesta llista, no significa, necessàriament,que no el pugueu prendre, però és molt important que abans de fer-hoconsulteu la vostra unitat de control. Si us modifiquen la dosi d’algun d’el s, tambéheu de comunicar-ho.
10.1. Potenciadors (n’augmenten l’efecte)
Analgèsics i antiinflamatoris
• Àcid acetilsalicílic a dosis altes (Adiro®, Asasantin®, Aspirina®, Desenfriol®,
Dolmen®, Fiorinal®, lnyesprin®, Rhonal®, Solusprin®, Tromalyt®, Veganin®).
Antimicrobians i antiparasitaris
• Sulfamides (Abactrim®, Bronquidiazina®, Bronquimucil®, Eduprim®,
Salvatrim®, Septrin®, Soltrim®, Traquivan®) • Tetraciclina (Bristaciclina®, Tetra Hubber®, Vibracina®)• Ketoconazol (Panfungol®)• Metronidazol (Flagil®).
Hipolipemiants
• Bezafibrat, fenofibrat i similars (Difaterol®, Eulitop®, Liparison®, Lopid®, Se-
calip®), d’efecte generalment tardà.
Diversos
• Amiodarona (efecte tardà) (Ortacrone®, Trangorex®).
10.2. Inhibidors (en redueixen l’efecte)
• Rifampicina (Rifaldín®, Rifinah®, Rimactan®)• Barbitúrics (Luminal®, Gardenal®)• Fenitoïna (Epanutin®, Epilantín®)• Colestiramina (Lismol®)• Colestipol (Colestid®)• Poliestirè sulfonat càlcic (Resincalcio®)• Carbamazepina (Tegretol®)• Fàrmacs o suplements dietètics que aportin vitamina K (Hidropolivit mineral® i pràcticament tots els suplements dietètics).
11. Medicaments que interfereixen amb una inferior freqüència o,
habitualment, amb menys intensitat
11.1.Potenciadors (n’augmenten l’efecte)
Analgèsics i antiinflamatoris
• lndometacina (lnacid®)
• Naproxén (Naprosyn®)
• Metamizol (Nolotil®)
• Piroxicam (Feldene®, lmprontal®).
Antimicrobians i antiparasitaris
•
Neomicina (Bio-Hubber®, Sulfintestin neomicina®) Hipolipemiants
•
Simvastatina (Zocor®, Pantok®, Colemin®).
Psicofàrmacs
• Antidepressius tricíclics (Anafranil®, Nobritol®, Tofranil®, Tryptizol®) Diversos
• Clorpropamida i altres sulfonilurees (Dao-nil®, Diabinese®, Diamicron®,
• Cimetidina (Tagamet®, Ali-veg®, Fre-met®)• Omeprazol (Losec®, Omapren®, Prys-ma®)• Ranitidina (efecte inconstant)(Ranuber®, Ranidin®, Zantac®)• Tiroxina (Levothroid®)• Tamoxifén (Nolvadex®).
11.2. Inhibidors (en redueixen l’efecte)
• Aminoglutetimida (Orimeten®)• Ciclosporina A (Sandimmun®)• Ticlopidina (Tiklid)• Ritonavir (Norvir).
12. Medicaments que no interfereixen de manera important el
tractament
Antiinflamatoris
Diclofenac, ibuprofén, fenoprofén, nabumetona, celecoxib, rofecoxib.
Aquests antiinflamatoris, almenys en les dosis habituals, no produeixen una potenciació significativa dels anticoagulants orals. Tot i això, tots poden induir lesions de la mucosa gàstrica susceptibles de sagnar. Si la seva administració és necessària, es valorarà la possibilitat d’afegir inhibidors de la secreció gàstrica
del tipus omeprazol o pantoprazol, a dosi terapèutica, i prolongar-ne l’administració una setmana després de suprimir l’antiinflamatori. Els compostos d’alumini no han demostrat la seva eficàcia en aquesta situació.
Analgèsics
•
Ansiolítics
• Diazepam, clorazepat i altres diazepines.
Antidepressius
• Mianserina.
Antiàcids
• Almagat
• Magaldrat.
Antibiòtics i antiparasitaris
• Ampicil·lina
• Amoxicil·Iina
• Amoxicil·lina + àcid clavulànic
• Cloxacil·Iina
• Josamicina
• Àcid pipemídic
• Norfloxacina
• Mebendazol.
Antigotosos
• Al·lopurinol• Colquicina (si provoca diarrees, cal que avanceu la data del pròxim control).
Antihistamínics (tots)
Antimigranyosos
•
Antiparkinsonians
•
Antitussígens
•
Mucolítics (sense associacions, tots)
Broncodilatadors (tots)
Hipotensors i vasodilatadors coronaris
•
Cardiotònics, diürètics i associats
• Glucòsids cardíacs (digoxina)
• Diürètics (tots)
• Potassi.
Laxants
• Lactulosa
• Supositoris de glicerina.
Hipoglicemiants
• lnsulines
• Antidiabètics orals (tots, excepte les sulfonilurees).
13. Medicaments anticoagulants orals disponibles actualment
Sintrom® (acenocumarol): comprimits ranurats de 4 mg Sintrom uno® (acenocumarol): dragees d’1 mg
Aldocumar® (warfarina sòdica): comprimits de 1, 3, 5 i 10 mg.
Unitat de control

Source: http://www.coft.org/cat/educacio/tracACO.pdf